Preguntes més freqüents sobre voluntats
.png)
Última actualització: març 2025
El dret successori al País Basc té peculiaritats que el diferencien de la resta d'Espanya, conferint al testador una major llibertat en la distribució dels seus béns. Però, com funciona la voluntat en aquesta comunitat? És obligatori respectar el legítim? En aquesta guia, responem a les preguntes més freqüents i t'expliquem tot el que necessites saber per fer el teu testament al País Basc d'una manera senzilla i sense complicacions.
Aquí trobaràs informació sobre la normativa basca d'herències, com afecten els hereus i quins passos has de fer per garantir que la teva herència es distribueixi segons el teu testament.
El testament al País Basc és el document a través del qual una persona decideix com es distribuiran els seus béns després de la seva mort. La seva llei autonòmica atorga una major llibertat testamentària que el Codi Civil espanyol, permetent al testador tenir un control més extens sobre la seva herència.
A diferència del sistema comú, al País Basc, el legítim només afecta un terç de l'herència, i el testador pot distribuir-la lliurement entre els seus descendents. A més, les parelles de fet inscrites a la comunitat tenen drets successoris similars als del matrimoni, fent encara més important la planificació patrimonial.
La concessió d'un testament al País Basc és una decisió clau per garantir que l'herència es distribueixi d'acord amb els desitjos del testador. Sense ella, els béns es distribuiran seguint l'ordre de successió legal, cosa que pot comportar conflictes familiars i un procés més llarg i costós per als hereus.
El dret autonòmic basc ofereix més flexibilitat en la planificació successòria que el Codi Civil espanyol. Al País Basc es poden atorgar els següents tipus de voluntats:
Voluntat obert notarial: És la més utilitzada i recomanada, ja que el notari vigila la seva legalitat i la registra en el Registre d'Últimes Voluntats.
Voluntat tancada: Escrit en secret pel testador i lliurat al notari en un sobre segellat, s'obrirà davant d'un jutge després de la mort.
Voluntat hologràfica: Ha d'estar totalment redactat a mà pel testador, però després de la seva mort s'ha de validar judicialment, la qual cosa pot comportar retards i costos addicionals.
Al País Basc també hi ha la pacte de successió, que permet a una persona distribuir la seva herència viva irrevocablement, cosa que no està permesa en altres regions d'Espanya. Aquesta opció pot resultar avantatjosa per a aquells que vulguin planificar la seva successió amb antelació.
Atès que la legislació basca proporciona una major flexibilitat testamentària, el millor és triar un Voluntat obert notarial o considerar un pacte de successió en casos concrets.
Perquè una voluntat sigui vàlida i reflecteixi fidelment la voluntat del testador, ha d'incloure certs elements essencials. Aquí teniu les seccions clau que hauria de contenir:
1. Capçalera: Indica clarament que el document és un testament, assegurant la seva validesa legal.
2. Dades Personals: Inclou el nom complet, DNI, estat civil i domicili del testador, garantint la seva identificació.
3. Declaració de voluntat: Explicació detallada de com es distribuiran els béns i drets després de la mort.
4. Designació d'hereus: Noms de les persones que rebran l'herència, amb detalls sobre el seu percentatge o patrimoni concret.
5. Albacea (opcional): Nomenament d'una persona de confiança responsable de vetllar pel compliment de la voluntat.
6. Llegats específics (opcional): Cessió de béns concrets, com ara béns, diners o pertinences, a persones concretes.
7. Instruccions finals (opcional): Disposicions addicionals, com les preferències funeràries o els desitjos personals.
8. Data i signatura: Signatura del testador i data de redacció del document, requisit imprescindible per a la seva validesa.
El testament és una eina clau per planificar el futur del seu patrimoni i evitar conflictes entre hereus. A Chau, podem ajudar-vos a assegurar-vos que compleixi tots els requisits legals.
El sistema successori basc ofereix més llibertat que el règim general del Codi Civil. Al País Basc, la finca legítima queda reduïda a un terç de l'herència, però el testador pot distribuir-la lliurement entre els seus hereus forçats sense necessitat de dividir-la igualment. Això permet que un fill es beneficiï sobre un altre sense justificació addicional.
Si no hi ha descendents, el legítim correspon als ascendents, i si no n'hi ha, el cònjuge o parella domèstica inscrita en el registre té drets successoris. A diferència del règim general, la desheretació al País Basc pot ser més flexible, ja que la llei no imposa un repartiment igualitari obligatori.
Quan una persona mor, la seva finca s'ha de repartir entre els seus hereus. Amb aquesta finalitat, hi ha dos processos principals: el testament i la declaració d'hereus. Tot i que tots dos tenen el mateix objectiu, que és determinar qui rep l'herència, funcionen de manera molt diferent.
Un testament és un document legal que una persona elabora mentre viu per expressar la seva voluntat de distribuir els seus béns després de la seva mort. És la forma més segura i eficaç d'evitar conflictes i de garantir que el repartiment es faci d'acord amb els desitjos del testador. Perquè sigui vàlida, ha de complir els requisits establerts per la llei i, en la majoria dels casos, es fa davant notari. Un cop signat, queda inscrit en el Registre d'Últimes Voluntats, permetent als hereus localitzar-lo fàcilment quan sigui necessari.
D'altra banda, la declaració d'hereus és un procediment que només es realitza quan la persona mor sense haver fet testament. En aquest cas, la llei estableix l'ordre de successió i determina qui són els hereus legítims. Si els hereus són descendents, ascendents o el cònjuge, el procés es realitza a un despatx de notari, però si no hi ha familiars immediats, s'ha de tramitar judicialment, cosa que pot fer que el procediment sigui més llarg i costós.
La principal diferència entre els dos mecanismes és qui decideix la distribució dels actius. En el testament, és el difunt qui estableix com es distribueix el seu patrimoni, mentre que en la declaració d'hereus és la llei la que determina l'ordre successori. Això pot donar lloc a situacions no desitjades, com que certs béns passin a familiars amb els quals el difunt no tenia cap relació o que hi hagi disputes entre els hereus.
Fer testament simplifica el procés successori, redueix costos i evita processos judicials llargs. A més, atorga al testador la llibertat de decidir sobre la part de la seva finca que pugui distribuir lliurement, respectant sempre la naturalesa legítima dels hereus forçats. En canvi, quan no hi hagi voluntat, els hereus hauran d'afrontar un procediment més complex, que pot durar mesos i generar despeses addicionals.
Tot i que la declaració d'hereus és una eina necessària en absència de testament, la millor opció és planificar l'herència amb antelació. Tenir testament assegura que es compleix la voluntat del difunt i evita problemes legals per als hereus. Anar a notari per formalitzar-lo és un tràmit senzill i accessible que ofereix a les famílies seguretat i tranquil·litat.
El Dret civil basc proporciona una major llibertat en l'ordenació patrimonial, però si no hi ha testament, l'herència es distribueix de la següent manera:
Fills i descendents: Hereten en primer lloc i en la mateixa mesura.
Cònjuge o parella domèstica: Si hi ha descendents, el cònjuge o parella de fet té dret a l'usufrut de l'herència. Si no hi ha descendents, hereta en ple domini.
Avantpassats: En absència de descendents i d'un cònjuge, els pares o avis del difunt hereten tota la finca.
Germans i nebots: Si no hi ha descendents, ascendents o cònjuges, l'herència es reparteix entre els germans del difunt.
Govern Basc: Si no hi ha hereus en els graus anteriors, l'herència passa a la comunitat autònoma.
Les parelles domèstiques registrades tenen els mateixos drets successoris que els cònjuges al País Basc, la qual cosa els diferencia d'altres comunitats.
Sí, al País Basc, qualsevol persona pot modificar o revocar la seva voluntat tantes vegades com desitgi mantenint la seva capacitat legal. El testament no és un document inamovible, sinó que es pot adaptar a canvis en la vida del testador, com ara matrimonis, divorcis, naixements de fills o canvis patrimonials.
Per modificar un testament, la manera més segura és concedir-ne un de nou davant notari. En el moment en què es signa un testament posterior, el testament anterior es revoca automàticament, llevat que s'indiqui el contrari. No cal anul·lar explícitament el document anterior, ja que la llei estableix que el testament més recent és l'únic vàlid.
Si el testador vol fer petits canvis sense redactar un testament completament nou, pot fer un codicil, que és un document en el qual s'afegeixen, es modifiquen o se suprimeixen disposicions sense alterar la resta del testament original. No obstant això, aquesta opció és menys habitual i només es recomana en casos específics. També és possible revocar completament un testament sense substituir-lo per un altre, però en aquest cas, l'herència es regirà per les normes de successió intestada, el que significa que la llei determinarà qui són els hereus i com es distribuiran els béns.
Esmenar o revocar un testament és un procediment senzill que es realitza davant notari i que té un cost assequible. Atès que les circumstàncies personals i econòmiques poden canviar amb el pas del temps, és recomanable revisar el testament periòdicament per assegurar que continua reflectint la voluntat del testador i per evitar problemes en el futur.
Perquè un testament sigui vàlid al País Basc, ha de complir una sèrie de requisits legals que n'assegurin l'autenticitat i evitin possibles impugnacions. La millor manera de garantir-ne la validesa és concedir-la davant notari, ja que això proporciona seguretat jurídica i redueix el risc que sigui declarat nul.
Un dels requisits fonamentals és que el testador ha de tenir capacitat jurídica en el moment de redactar-la. Això vol dir que ha de ser major de 14 anys (o 18 en alguns casos segons la legislació autonòmica) i estar en ple ús dels seus poders mentals. Si hi ha dubtes sobre la capacitat del testador, el testament pot ser impugnat en el futur.
També és crucial que la voluntat Respecta el legítim, que és la part de l'herència reservada per llei a hereus forçats, com fills, pares o cònjuges. Un testament que vulnera aquesta norma podria ser anul·lat parcialment o totalment si un hereu impugna el repartiment de béns.
La forma en què s'escriu el testament influeix en la seva validesa. El Voluntat obert notarial És el més segur, ja que es signa davant un notari, que verifica que el document compleix tots els requisits legals. A més, s'inclou en el Registre d'Últimes Voluntats, la qual cosa facilita la seva localització després de la mort del testador. D'altra banda, el testaments hologràfics (manuscrites pel testador) es poden impugnar més fàcilment si tenen errors formals o si hi ha dubtes sobre la seva autenticitat.
Per evitar problemes, es recomana que el testament sigui clar i precís, evitant ambigüitats que poguessin generar conflictes entre els hereus. També pot incloure un marmessor, que és una persona encarregada de vetllar pel compliment de les disposicions testamentàries i de gestionar la finca segons s'estipula.
En definitiva, la millor manera de garantir la validesa d'un testament és redactar-lo amb assessorament professional, signar-lo davant notari i assegurar-se que compleix tots els requisits legals. Això evita que sigui impugnada i assegura que la voluntat del testador es duu a terme sense complicacions.
La concessió d'un testament davant notari és la manera més segura i senzilla d'assegurar que el seu últim testament es realitza sense complicacions legals. Aquests són els passos clau del procés:
1. Selecciona un Notari: Podeu dirigir-vos a qualsevol notari del País Basc per fer el vostre testament. No cal que estiguis al teu lloc de residència. Si teniu dubtes sobre quin triar, podeu consultar el Col·legi Notarial de la seva comunitat autònoma.
2. Redacció del document: El notari redactarà el testament segons les seves instruccions, assegurant que compleix la normativa legal. Després, us la llegirà en veu alta per confirmar que tot està reflectit correctament.
3. Signatura: Si tot és correcte, signaràs el testament en presència del notari. A partir d'aquest moment, el document es concedeix formalment i adquireix plena validesa jurídica.
4. registre: El notari registrarà el testament en el Registre General d'Actes d'Última Voluntat, que permetrà als seus hereus sol·licitar una còpia oficial després de la seva mort. L'original es conservarà en el despatx del notari per evitar pèrdues o manipulacions.
Per fer un testament, només cal reunir documentació bàsica.
1. Document d'identitat: Has de presentar el DNI o NIE vigent per acreditar la teva identitat davant el notari.
2. Dades sobre els hereus: És recomanable portar el nom complet i DNI de les persones que seran les beneficiàries del seu testament. Si nomeneu hereus menors o persones amb discapacitat, també podeu incloure instruccions sobre la seva tutela o gestió de béns.
3. Estat civil i règim matrimonial: Si està casat, és important informar al notari sobre el seu règim patrimonial conjugal, ja que això influeix en la disposició dels béns matrimonials.
4. Actes o informació sobre actius específics: Si voleu distribuir propietats, comptes bancaris o actius concrets, podeu aportar documents que els acreditin perquè el notari els reflecteixi amb exactitud.
La concessió d'un testament davant notari és un procés ràpid. En la majoria dels casos, es completa en una sola visita i no triga més de 30 minuts.
El notari elabora el testament segons el testament del testador i el llegeix en veu alta per assegurar-se que tot és correcte. Si el testador està satisfet, se signa al mateix temps i es registra.
Un cop signat, el notari el registra en el Registre d'Últimes Voluntats, facilitant la seva localització després de la mort.
Si en un futur el voleu modificar, podeu fer-ho atorgant un nou testament, que automàticament anul·larà l'antic.
Fer un testament en línia és una opció cada vegada més popular per la seva comoditat i eficiència. Aquests són els passos per fer-ho:
1. Inscripció en una plataforma en línia: Crear un compte en una plataforma fiable que ofereix serveis d'escriptura de voluntat.
2. Completa el formulari: Proporcioneu les vostres dades personals, inventari d'actius i detalls sobre com voleu distribuir els vostres actius.
3. Assessorament Jurídic: Moltes plataformes ofereixen que el document sigui revisat per un advocat o notari per assegurar que compleix totes les formalitats legals.
4. Revisió i confirmació: Revisar l'esborrany del testament per assegurar-se que tot és correcte i fer les modificacions necessàries.
5. Signatura presencial: Tot i que el procés és majoritàriament online, la signatura s'ha de fer davant notari perquè el testament sigui vàlid jurídicament.
6. Registre de la voluntat: El testament queda inscrit en el Registre General d'Actes d'Última Voluntat, assegurant la seva preservació i futur accés.
Sí, un testament en línia té la mateixa validesa legal que un tradicional sempre que estigui signat davant notari i compleixi tots els requisits legals.
Escriure un testament pot semblar complicat, però aquí teniu una guia ràpida:
1. Capçalera: Especifiqueu que el document és la vostra voluntat.
2. Dades Personals: Inclou el teu nom, DNI i altra informació identificativa.
3. Declaració de voluntat: Descriviu com voleu que es distribueixin els vostres actius.
4. Designació d'hereus: Nomenar els beneficiaris dels seus actius.
5. Albacea: Nomenar una persona de confiança per executar els seus desitjos.
6. Llegats específics: Inclou qualsevol donació privada.
7. Instruccions finals: Qualsevol altre ordre o instruccions funeràries.
8. Signatura i data: Signa el document i assegureu-vos d'incloure la data.
Ambdues opcions són vàlides i tenen els seus avantatges:
Voluntat en línia: És més còmode i ràpid, permet fer gran part del procés des de casa i pot ser més barat.
Voluntat Notarial: Ofereix una major sensació de seguretat i permet la supervisió directa per part del notari durant tot el procés.
L'elecció depèn de les vostres necessitats i preferències personals.
La signatura del testament depèn del tipus de testament que s'atorgui.
En el testament obert notarial, el més habitual, només l'han de signar el testador i el notari. No es requereixen testimonis excepte en casos especials, com quan el testador no ho sap o no pot signar, o si té dificultats per expressar-se amb claredat.
En el testament hologràfic, que és escrit a mà pel testador, no és necessària la signatura d'un notari o testimonis en el moment d'escriure'l. No obstant això, després de la mort, els hereus l'han de presentar a un jutge per a la seva convalidació. En testament tancat, el testador lliura el document en un sobre segellat al notari i declara que el seu testament és a l'interior. Cal la signatura de tres testimonis, a més del notari, per acreditar el lliurament.
Per evitar complicacions, el millor és fer un testament obert notarial, que ofereixi la major seguretat jurídica i eviti tràmits addicionals.
El Registre d'Últimes Voluntats és un organisme oficial on s'inscriuen els testaments atorgats davant notari del País Basc. La seva funció és permetre que els hereus sàpiguen si la persona difunta va deixar testament i de quin notari es troba davant.
Quan algú mor, els hereus han de sol·licitar un certificat d'última voluntat, que confirmarà si hi ha testament i en quin notari es va signar. Aquest document es demana 15 dies després de la defunció i es pot sol·licitar per internet, per correu o presencialment al Ministeri de Justícia. Si hi ha testament, els hereus poden dirigir-se a la notaria corresponent per obtenir una còpia autoritzada.
Si no hi ha testament, han d'iniciar una declaració d'hereus abintestats per tal que la llei determini el repartiment de l'herència.
Aquest registre és clau per evitar confusions i garantir que es respecta la voluntat del difunt.
El testament és el document on expressa els seus desitjos pel que fa a la distribució dels seus béns. El certificat d'última voluntat és un document que acredita si una persona ha deixat testament i amb quin notari es diposita.
Quan una persona mor, els seus hereus han d'iniciar el procés d'obertura de l'herència per poder accedir als béns i distribuir-los tal com estipula el testament o en la llei.
El primer pas és obtenir el certificat de defunció i el certificat d'últimes voluntats. Aquest últim confirma si la persona difunta va deixar testament i en quin despatx notari es troba.
Si hi ha testament, els hereus hauran d'acudir a la notaria corresponent per obtenir una còpia autoritzada i procedir a l'adjudicació de l'herència. Si no hi ha testament, caldrà presentar declaració d'hereus davant notari o, si no hi ha familiars immediats, al jutjat.
Un cop identificats els hereus, se signa el document d'acceptació i distribució de l'herència, en el qual s'assignen els béns. Per a això, caldrà liquidar impostos com l'Impost de Successions i Obsequis i, si hi ha béns immobles, la plusvàlua municipal.
Un cop finalitzats aquests tràmits, els hereus podran disposar lliurement dels béns heretats. Fer un testament facilita enormement aquest procés i evita retards i complicacions innecessàries.
Un testament estableix com s'han de distribuir el patrimoni del testador. Una declaració d'hereu s'utilitza quan algú mor sense testament i cal identificar els hereus legals.
Si una persona ha mort i no saps si va deixar testament, el primer que has de fer és sol·licitar el certificat d'última voluntat. Aquest document confirma si hi ha testament i en quin notari es troba.
Per sol·licitar-ho, cal el certificat de defunció del difunt i pagar una taxa administrativa. Podeu fer-ho en línia o presencialment al Ministeri de Justícia.
Si el certificat indica que hi ha testament, heu d'anar a l'oficina del notari corresponent per obtenir una còpia. Només poden sol·licitar-ho els hereus directes o les persones amb interès legítim.
Si no hi ha testament, l'herència es tramitarà mitjançant una declaració d'hereus abintestats, procés que requereix reunir documentació i, en alguns casos, testimonis.
Per això, és recomanable fer un testament per facilitar el procés als familiars i evitar paperassa innecessària.
El testament és una eina jurídica imprescindible per organitzar l'herència i evitar problemes en el futur. Malgrat la seva importància, molta gent no ho fa per desconeixement o perquè creu que és un procediment costós. No obstant això, al País Basc, fer testament davant notari és un procediment assequible i accessible.
El preu d'un testament notarial varia en funció de la complexitat del document i del despatx notari en què es faci. En termes generals, el cost d'un testament obert notarial, el més habitual, oscil·la entre els 60 i els 100 euros.
Alguns factors que poden augmentar el preu són:
- La inclusió de clàusules complexes, com fideïcomisos o el nomenament d'executors.
- La necessitat d'assessorament addicional o redacció de disposicions especials.
- Sol·licitud de còpies addicionals del testament
Malgrat aquestes possibles incorporacions, el testament segueix sent una de les vies més assequibles per garantir la seguretat jurídica de l'herència.
El cost de fer un Voluntat en línia al País Basc varia en funció de la plataforma i dels serveis inclosos. En general, va de 40 i 200 euros, depenent de si només es genera el document o si també inclou assessorament jurídic. Els serveis més barats permeten crear un testament mitjançant formularis automatitzats, mentre que els serveis més complets ofereixen revisió per advocats i orientació personalitzada. No obstant això, si el testament requereix convalidació notarial, s'haurà d'acudir a un notari i pagar entre 50 i 80 euros addicionals.
És important tenir en compte que un El testament en línia, per si mateix, no té validesa legal. Per ser eficaç, ha de complir els requisits legals: a Voluntat hologràfica ha d'estar escrit en grafia pel testador i validat després de la seva mort, mentre que un Voluntat obert notarial han d'estar signats davant notari i registrats a la Registre d'Últimes Voluntats.
El cost de notarial testament al País Basc varia en funció de la complexitat del document i del despatx notari escollit, però en general va des de 50 i 80 euros. Aquest preu està regulat per les taxes notarials i cobreix les redacció, signatura i registre de la voluntat en el Registre General d'Actes d'Última VoluntatSi el testament inclou clàusules complexes, com el nomenament d'executors, llegats específics o instruccions detallades, el preu pot augmentar lleugerament.
A més, si se sol·licita còpies autoritzadesCadascú pot costar entre 5 i 15 euros. Malgrat aquests costos addicionals, feu un testament notarial És l'opció més segura i recomanable, ja que evita impugnacions i facilita als hereus la gestió de la finca.
El Voluntat hologràfica És aquella que una persona escriu amb la seva pròpia grafia sense haver d'anar a notari. En principi, pot semblar una opció més econòmica, ja que no comporta el pagament de les taxes notari en el moment de l'escriptura.
No obstant això, optar per aquesta alternativa té importants desavantatges econòmics a llarg termini. Després de la mort del testador, els hereus han sotmetre'l a un jutge per a la seva validació, que suposa despeses en procediments judicials, advocats i peritatge cal·ligràfic per si hi ha dubtes sobre la seva autenticitat.
A més, les voluntats hologràfiques tenen un major risc de ser impugnades o declarades nul·les si no compleixen els requisits legals. En molts casos, els hereus acaben gastant més diners validant el testament del que hauria costat un testament notarial des de l'inici.
Per tant, encara que fer una voluntat hologràfica pugui semblar una manera d'estalviar, El testament obert notarial segueix sent l'opció més segura i, a la llarga, la més assequible.
No. La signatura d'un testament no crea l'obligació de pagar el Impost sobre Successions, ja que aquest impost només s'aplica quan es rep una herència.
El cost de l'atorgament d'un testament es limita a les taxes de notari, que solen estar entre 50 i 80 euros. En canvi, el Impost sobre successions i regals es paga després de la mort del testador, quan els hereus accepten l'herència.
L'import de l'impost varia en funció de la Comunitat Autònoma i de la relació entre el difunt i l'hereu. Hi ha bonificacions i reduccions fiscals per als familiars immediats, que en alguns casos poden minimitzar o fins i tot eliminar la càrrega fiscal. Prova el nostre Calculadora de l'impost de successions al País Basc Conèixer els seus impostos.
Per tant, fer testament no implica pagar impostos, sinó que simplement organitza el repartiment de béns i facilita els tràmits als hereus.
Quan una persona mor, els hereus han de gestionar una sèrie de tràmits legals i fiscals abans de poder disposar de l'herència. Els principals costos associats a aquest procés inclouen:
1. Impost sobre successions i regals: depèn de la Comunitat Autònoma i del parentesc amb el difunt. En alguns casos, els hereus directes poden beneficiar-se de bonificacions.
2. Guany patrimonial municipal: s'aplica als immobles heretats i varia en funció del municipi on es troben.
3. Comissions de Notari: per l'escriptura d'acceptació de l'herència, que pot anar des de 150 i 400 euros, depenent del valor de la mercaderia.
4.Honoraris d'advocats o directius: Si es requereix assessorament addicional, els costos poden augmentar. Fer testament vital ajuda a reduir les despeses i els temps de tramitació de l'herència, facilitant el procés als hereus.
Al País Basc, la legislació successòria atorga al testador més llibertat respecte al règim general del Codi Civil espanyol. No obstant això, encara hi ha la figura dels hereus forçats, que tenen dret a rebre una part mínima de la finca del difunt, coneguda com a legítima.
A diferència del Dret Comú, on el dret legítim representa dos terços de l'herència, al País Basc el dret legítim equival a només un tercer de l'herència. A més, el testador té la potestat de distribuir aquest terç a parts iguals entre els seus descendents o de beneficiar-se l'un sobre l'altre.
El patrimoni al País Basc es divideix en dues parts:
Legítima (un terç de l'herència): S'ha de distribuir obligatòriament entre els hereus forçats, però el testador pot distribuir-la com prefereixi entre ells.
Lliure disposició (dos terços de l'herència): El testador pot decidir com distribuir aquesta part sense restriccions.
Si no hi ha descendents, el legítim pertany als ascendents (pares o avis). En el cas que tampoc no hi hagi avantpassats, el cònjuge vidu o la parella domèstica empadronada té drets hereditaris, encara que amb certes peculiaritats que depenen del règim patrimonial matrimonial o patrimonial de la parella.
Fer testament al País Basc permet al testador organitzar la seva herència d'una manera més flexible que en altres comunitats, afavorint determinats hereus o llegant béns a no familiars sense causar problemes legals.
La legítima és la part de l'herència que la llei empara per a determinats hereus, sense que pugui ser eliminada pel testador. Al País Basc, aquesta legítima representa només Un terç de l'herència, i a diferència del Dret Comú, el testador té la poder de distribuir aquesta tercera lliurement entre els seus hereus forçats.
Els hereus forçats al País Basc són:
- Fills i descendents: Tenen dret al dret legítim, però el testador decideix com dividir aquest terç entre ells.
- Pares i ascendents: Només tenen dret al dret legítim si no hi ha descendents.
- Cònjuge vidu o parella domèstica: No és hereu forçós, però té dret a l'usufrut d'una part de l'herència.
La normativa del País Basc dóna més marge al testador per decidir com organitzar la seva successió. En comparació amb altres comunitats:
- En Catalunya, el legítim també és de 25%, però el cònjuge vidu només rep l'usufrut d'una part de l'herència.
- En Navarra, la legítima no existeix, permetent al testador una llibertat total.
- En el Dret comúLa legítima és de dos terços, deixant menys marge per distribuir l'herència lliurement.
Gràcies a aquesta major flexibilitat en la distribució del patrimoni, el testador al País Basc pot afavorir determinats hereus sense necessitat d'estratègies jurídiques complexes.
La millora és una forma jurídica que permet al testador beneficiar un o diversos dels seus hereus forçats, assignant-los una major part de l'herència sense afectar l'herència legítima d'altres.
Al País Basc, la legítima equival a només un terç de l'herència, i el testador té total llibertat per repartir aquest terç entre els seus descendents segons la seva discreció. Això permet donar preferència a uns hereus sobre altres sense necessitat de recórrer a complexes estratègies successòries.
Algunes maneres d'aplicar la millora al País Basc inclouen:
- Afavorir un nen amb necessitats especials.
- Premiar un hereu per la seva dedicació i cura del testador.
- Garantir la continuïtat d'una empresa familiar, assignant-la a un hereu concret.
El testament és la millor eina per personalitzar el repartiment de l'herència i garantir que els béns es distribueixin segons la voluntat del testador sense generar conflictes legals.
No del tot, ja que la llei protegeix els hereus forçats garantint-los un terç del legítim. No obstant això, atès que el testador pot distribuir aquest terç entre els hereus a la seva discreció i els altres dos terços estan disponibles lliurement, és possible beneficiar d'una manera significativa a una persona concreta.
Opcions disponibles al País Basc per afavorir un hereu concret:
- Distribuir el dos terços de lliure disposició A favor d'una sola persona.
- Assignar La totalitat del tercer dels legítims a un únic hereu dins del grup d'hereus forçats.
- Establir llegats específics, atorgant béns específics a la persona desitjada.
Si el testador desitja excloure un hereu forçós, només ho pot fer per motius justificats, com abusos, abandonament o delictes greus. En cas d'impugnació, un jutge avaluarà la validesa de la desherència.
L'estat civil del testador té un impacte directe en els drets hereditaris de la seva parella.
Si el testador és divorciats o separats legalment, el seu antic cònjuge no té dret a heretar, llevat que s'indiqui específicament en el testament.
Si el testador té soci domèstic inscrit en el Registre de socis domèstics del País Basc, aquest té drets successoris similars als del cònjuge pel que fa a l'usufrut de l'herència, sempre que no hi hagi voluntat de preveure el contrari.
Si el testador no fa testament, el soci de fet rebrà part de l'herència d'acord amb la llei, però si el testador desitja cedir béns concrets o assegurar la seva posició, és recomanable fer testament i establir-lo explícitament.
Quan hi ha diversos hereus, l'herència es pot dividir de dues maneres:
Partició amigable:
- Els hereus acorden la distribució dels béns sense necessitat d'intervenció judicial.
- Es formalitza mitjançant escriptura notarial.
- És l'opció més ràpida i assequible.
Partició judicial:
- Si no hi ha acord, un jutge intervé per distribuir l'herència.
- Es nomena un comptador-divisor que valora els béns i n'estableix la distribució.
- És un procés llarg i costós.
Per prevenir conflictes, el testador podrà incloure en el seu testament la figura de Contradivisor, que s'encarregaran de distribuir els béns segons els seus desitjos, evitant disputes entre els hereus.
Sí, quan una persona mor, els seus hereus no només reben la seva propietat, sinó també els seus deutes. No obstant això, hi ha opcions per gestionar l'herència i evitar problemes financers:
Acceptar l'herència purament i senzillament, que implica rebre tant actius com deutes sense límit de responsabilitat.
Acceptar l'herència en benefici d'inventari, que permet pagar els deutes del difunt només amb béns heretats, sense comprometre el patrimoni personal dels hereus.
Renunciar l'herència, si els deutes superen el patrimoni, evitant assumir la responsabilitat econòmica.
Al País Basc, l'acceptació en benefici d'inventari és l'opció més recomanable, ja que protegeix els hereus de possibles deutes desconeguts.
Completa el procés en menys de 25 minuts, sense cues ni estrès, des de la comoditat del teu sofà.
Fes el teu testament online, a partir de només 30€. El millor preu en línia.
Utilitzem sistemes de seguretat avançats i complim amb la normativa RGPD.
Tot elaborat per advocats i experts digitals, 100% vàlid i d'acord amb la legislació espanyola.
Personalitza la teva voluntat amb opcions per fer un impacte positiu a la teva manera.
Aconsegueix un document validat i llest per ser presentat als millors notaris de la teva zona.
El millor moment per planificar el teu futur va ser ahir.
El segon millor moment és avui
.png){kind=logo}
